ForsideBøgerExposió Barcelona : Treba… Fets Fins Ultim De 1917

Exposió Barcelona
Treballs Fets Fins Ultim De 1917

År: 1917

Forlag: Telleres De Artes Gráficas

Sted: Barcelona

Sider: 125

UDK: 91 (46) (064) Folio

Barcelona Oficines De L'exposicio

Søgning i bogen

Den bedste måde at søge i bogen er ved at downloade PDF'en og søge i den.

Derved får du fremhævet ordene visuelt direkte på billedet af siden.

Download PDF

Digitaliseret bog

Bogens tekst er maskinlæst, så der kan være en del fejl og mangler.

Side af 144 Forrige Næste
Montjuich era en aquell temps un turd quals belleses desconeixien completament els veins cle Barcelona. El curt nombre d’ells que liavien re- corregut aquells indrets trencats, solitaris, amb comunicacions escasses i dificils, consider aven que era massa atrevit el projecte de la Junta Directiva de transformar en j ar dins i passeigs aquella muntanya, que si bé confinava amb el ca- seriu de Barcelona semblava molt allunyada d ella per la dificultat d’arribar a les seves esplanades tallades per barrancs, murallons i tanques de totes menes, que sols podien salvar-se seguint camins desavinents, aiguns dels quals havien estat teatre d’escenes criminals al ampar de la solitut que hi regnava. Poc més de dos anys de treball, interromput a voltes pels tråmits de l’expropriacio forQOsa, han estat prou per a transformar completament aquell Hoc. Es dificil avui, a qui’l recorri, for- mar-se un concepte que sisquera s’acosti a la situacio anterior de pujols que ara sön places, de torrents avui tapats, de veritables muntanyes, formades per acumulaciö secular dels detritus de les pedreres, que han esdevingut comes suaus cobertes de plantacions que, si sön actualment poc esponeroses, hauran de constituir en temps proper esplendits atractius d’aquells indrets. Montjuich era en dicha época una altura cuyas bellezas desconocian completamente los habi- tantes de Barcelona. El escaso numero de ellos que habian recorrido aquellos lugares agrestes, solitarios, con comunicaciones escasas y dificiles, consideraban que era harto atrevido el plan de la Junta Directiva de transformar en jardines y paseos aquella montana, que aun lindando con el caserio de Barcelona, parecia muy alejada de ella por la dificultad de Hegar a sus planicies cortadas por barrancos, paredones y cercas de todas clases, que sölo podian salvarse siguiendo tortuosas veredas, algunas de las cuales habian sido teatro de escenas criminales al amparo de la soledad que reinaba en ellas. Poco mås de dos alios de trabajo, interrumpido a veces por los tråmites de expropiaciön forzosa, han bastado para transformar completamente aquel lugar. Es dificil, para quien lo recorra hoy, formarse concepto siquiera aproximado de la situaciön anterior de colinas que hoy son plazas, de barrancos ahora cegados, de verdaderas mon- tanas, formadas por acumulaciön secular de los detritus de las canteras, convertidas en agrada- bles monticulos cubiertos de plantaciones que, si revisten actualmente escaso desarrollo, habrån de constituir en tiempo no lejano espléndidos atractivos de aquellos parajes.