Exposió Barcelona
Treballs Fets Fins Ultim De 1917
År: 1917
Forlag: Telleres De Artes Gráficas
Sted: Barcelona
Sider: 125
UDK: 91 (46) (064) Folio
Barcelona Oficines De L'exposicio
Søgning i bogen
Den bedste måde at søge i bogen er ved at downloade PDF'en og søge i den.
Derved får du fremhævet ordene visuelt direkte på billedet af siden.
Digitaliseret bog
Bogens tekst er maskinlæst, så der kan være en del fejl og mangler.
Montjuich era en aquell temps un turd quals
belleses desconeixien completament els veins cle
Barcelona. El curt nombre d’ells que liavien re-
corregut aquells indrets trencats, solitaris, amb
comunicacions escasses i dificils, consider aven
que era massa atrevit el projecte de la Junta
Directiva de transformar en j ar dins i passeigs
aquella muntanya, que si bé confinava amb el ca-
seriu de Barcelona semblava molt allunyada d ella
per la dificultat d’arribar a les seves esplanades
tallades per barrancs, murallons i tanques de
totes menes, que sols podien salvar-se seguint
camins desavinents, aiguns dels quals havien estat
teatre d’escenes criminals al ampar de la solitut
que hi regnava.
Poc més de dos anys de treball, interromput
a voltes pels tråmits de l’expropriacio forQOsa,
han estat prou per a transformar completament
aquell Hoc. Es dificil avui, a qui’l recorri, for-
mar-se un concepte que sisquera s’acosti a la
situacio anterior de pujols que ara sön places, de
torrents avui tapats, de veritables muntanyes,
formades per acumulaciö secular dels detritus de
les pedreres, que han esdevingut comes suaus
cobertes de plantacions que, si sön actualment
poc esponeroses, hauran de constituir en temps
proper esplendits atractius d’aquells indrets.
Montjuich era en dicha época una altura cuyas
bellezas desconocian completamente los habi-
tantes de Barcelona. El escaso numero de ellos
que habian recorrido aquellos lugares agrestes,
solitarios, con comunicaciones escasas y dificiles,
consideraban que era harto atrevido el plan de
la Junta Directiva de transformar en jardines
y paseos aquella montana, que aun lindando con
el caserio de Barcelona, parecia muy alejada de
ella por la dificultad de Hegar a sus planicies
cortadas por barrancos, paredones y cercas de
todas clases, que sölo podian salvarse siguiendo
tortuosas veredas, algunas de las cuales habian
sido teatro de escenas criminales al amparo de
la soledad que reinaba en ellas.
Poco mås de dos alios de trabajo, interrumpido
a veces por los tråmites de expropiaciön forzosa,
han bastado para transformar completamente
aquel lugar. Es dificil, para quien lo recorra hoy,
formarse concepto siquiera aproximado de la
situaciön anterior de colinas que hoy son plazas,
de barrancos ahora cegados, de verdaderas mon-
tanas, formadas por acumulaciön secular de los
detritus de las canteras, convertidas en agrada-
bles monticulos cubiertos de plantaciones que,
si revisten actualmente escaso desarrollo, habrån
de constituir en tiempo no lejano espléndidos
atractivos de aquellos parajes.